TRANSTORNS DE PARLA

 

Dislàlia: És defineix dislàlia com l’alteració en l’articulació d’un o diversos fonemes de la parla, ja sigui per absència del fonema o substitució d’aquest  per un altre. No hi ha afectació neurològica ni orgànica.

Disglòssia: ​alteració de l’articulació a causa d’un transtorn orgànic (alteració anatòmica): labial, lingüal, palatal, velar o mandibular. Exemple: llavi laporí, fissura palatina…

Disàrtria: transtorn de la parla per lesió al sistema nerviós central o perifèric. Les alteracions motrius en aquesta patologia són: repiració, fonació, ressonància, articulació o prosòdia (entonació).

Disfèmia: alteració en la fluïdesa de la parla, que es caracteritza per bloquejos o repeticions.

​

​​

TRANSTORNS DE VEU

Disfònia funcional: és defineix com una alteració de la veu que dificulta la comunicació.

Disfònia orgànica: és l’alteració de la veu produïda per una lesió anatòmica en els òrgans  de la fonació.

 

Afonia: pèrdua total de la veu.
 

​

TRANSTORNS DE LLENGUATGE ORAL I ESCRIT

Retard simple de llenguatge: el retard de llenguatge afecta a totes les àrees del llenguatge:
- fonètica-fonològica
- semántica-lèxica
- pragmàtica
Els nens que presenten aquest tipus de trastorn tenen dificultats en:
l’articulació dels fonemes, en l’estructuració del llenguatge i tenen un vocabulari escàs.

Disfàsia o TEL (transtorn específic de llenguatge): Transtorn sever del desenvolupament normal del llenguatge, no atribuït a : dèficit mental, sensorial o motor; privació social o afectiva ; transtorn generalitzat del desenvolupament (autisme); lesions cerebrals evidents.

Afàsia: pèrdua o alteració del llenguatge degut a una lesió del SNC (sistema nerviós central), un cop ja ha estat adquirit.
La seva afectació pot ser a nivell de comprensió , de producció o una alteració mixte.
Les causes més freqüents són: ACV (accident vascular cerebral: embòlia), Traumatismes, infeccions cerebrals, tumors...).

 Dislèxia: Dificultat per a la lectura.

Disgrafia: Dificultat per a la realització de les grafies propies de l'escriptura.

Disortografia: Dificultat per a desenvolupar una escriptura ortogràficament correcte.

Alèxia:​ És la pèrdua de la capacitat de llegir un cop s'ha adquirit aquest aprenentatge. Pot anar acompanyada per la pèrdua en la capacitat d'escriure (agrafia), tot i que la persona pot parlar i entendre la llengua parlada.

​DISFUNCIONS OROFACIALS O DEGLUCIÓ

​Deglució atípica:​  La deglució atípica  o deglució disfuncional consisteix en la posició i ús inadeqüat de la llengua durant l’acte de la deglució.  La llengua és col·locar entre els incisius superiors i inferiors o realitza  un recolzament  en la seva cara posterior, realitzant una pressió contra els incisius superiors durant la fase de deglució.
Característiques anatomo- funcionals de la deglució atípica:
• Falta de segell labial
• Llavis hipotònics (manca de to a la regió orofacial).
• Respiració bucal
• Llengua hipotònica amb una incorrecte posició (adelantada o interdental).
• Maloclusions dentals i maxil·lars. ​

Respiració oral: respirar per la boca (nens amb la boca oberta).​

Disfàgia: És l’alteració o dificultat per deglutir els aliments (sòlids o líquids) degut a una lessió al Sistema nerviós central.